GÈNERE

Què és el gènere? Potser caldria preguntar-nos abans d’on neix aquesta idea tan poc clara. Ens hem de remuntar al segle XVII per trobar els primers indicis que fan referència a aquest concepte. Ho fem de la mà del pensador François Poulain de la Barre, que criticava la societat de la seva època i proposava una educació obligatòria per a tots dos sexes, suprimint així les diferències entre homes i dones. Els seus estudis pretenien demostrar que la tradició havia provocat que percebéssim la desigualtat com a natural i no com a un prejudici cultural.

Tanmateix, com bé explica el doctor en sociologia Rafael Cazarin, el gènere és un terme que sovint relacionem amb les la segona onada de feminisme i amb l’autora Simone de Beauvoir. Perquè, de fet, va ser ella la qui va pronunciar la famosa frase “Dona no es neix, es fa” per referir-se a com la cultura estableix quins són els rols acceptats per a un o altre sexe. Així va néixer el “gènere”. La societat, als ulls de Simone de Beauvoir, estableix unes pautes de comportament que no només dictaminen l’actitud d’una persona d’un gènere o un altre, sinó que ajuden a establir relacions de dominació entre home i dona. El gènere i els rols que hi associem a cadascú són, doncs, eines del relat patriarcal que permeten de perpetrar aquesta tradició que col·loca la dona sota la voluntat de l’home en tots els àmbits.

Això i tot, la situació ha canviat des que es va publicar l’obra de Beauvoir el 1949. No només perquè s’està treballant per assolir una situació d’igualtat entre home i dona, sinó perquè la distinció que tenim d’un gènere i un altre s’està desdibuixant, convertint-se cada vegada més en un concepte líquid. El gènere ha deixat de ser un sistema binari fix per esdevenir un espectre on els individus s’hi posicionen en funció de la seva percepció. Aquesta nova realitat ha generat diferents identitats de gènere que fugen del la tradició, com ara les persones no binaries, que o bé rebutgen el sistema home-dona, o bé s’hi volen encabir en tots dos termes o bé recorren de manera fluïda l’espectre de gènere.

El canvi de perspectiva també ha influït en la societat, que es mostra cada cop més disposada a incorporar aquestes noves identitats al seu conjunt cultural. La comunitat universitària, com a part de la societat, reflecteix aquests canvis. Durant el decurs de les entrevistes que s’han realitzat per al reportatge, s'ha constat que molta gent considera que el gènere, al final, és “allò amb què hom se sent més còmode a l’hora d’identificar-se”. Molts dels estudiants han sabut establir la diferència entre el que és el sexe biològic i el gènere i la gran majoria es mostra d’acord amb la idea que, l’única diferència entre un home i una dona, a l’actualitat, rau en l’autopercepció, la concepció que tenim sobre nosaltres mateixos.

El març del 2021, s'erigia un nou govern de la UAB. Aquest, comptava amb una major presència femenina en comparació a anys anteriors. Tanmateix, no es així en tots els àmbits. La distribució en els Honoris Causa atorgats per la UAB des del 1976 fins al curs 2017-2018, continua sent desigual, amb una clara presència masculina del 89%. Una línia que també segueixen les persones expertes convidades als actes institucionals de la UAB. D’igual manera, la Universitat reprodueix els rols establerts en la societat, i tal com explica Andrea Ruedas, és un espai on es donen moltes jerarquies de poder que faciliten la violència masclista, el passat 2021, tots els expedients tractats feien referència a estudiants dones que denuncien professors homes . Així mateix, els casos atesos i acompanyats l’any anterior van augmentar un 38,8% respecte el 2020.

Font: Santi Cayetano

La cristal·lització d'aquesta nova realitat s’aprecia també a través de diferents institucions, com ara el sistema judicial, on ja existeixen lleis que permeten als ciutadans canviar de sexe sense haver de sotmetre’s a cap mena de revisió mèdica. Aquesta novetat per al sistema judicial, anomenada autodeterminació de gènere, ha generat polèmica en la societat per diverses raons. Els sectors més conservadors han defensat la tradició i han argumentat a favor de mantenir un sistema binari, mentre que algunes vessants del feminisme han criticat també la coneguda com a Llei Trans, perquè, al seu parer, posa en risc la seguretat de les dones. El seu principal argument és que oferir la possibilitat de canviar de gènere pot encobrir violències masclistes i fer que les persones implicades en agressions masclistes no siguin jutjades per aquest motiu.

La societat, i a la par la Universitat, han evolucionat en els darrers anys pel que fa a la concepció de gènere. Tanmateix, encara queda un llarg camí per recórrer.