IMPLICACIONS EU

Tot i que la guerra impliqui geogràficament només a dos països, les conseqüències d’aquesta van molt més enllà. A Europa, la principal implicació d’aquesta s’ha vist reflectida en el gas, sobretot en aquells països més dependents. Optant així per reduir radicalment les importacions d'energia provinent de Rússia. Tanmateix, aquestes mesures no han pogut frenar la pujada continuada del preu del petroli al llarg d’aquest any.
El motiu pel qual EU s’ha vist més afectada que els Estats Units, es deu, per una banda, a la dependència de Rússia per al subministrament d’energia que exporta, segons Reuters, aproximadament 43,3% del gas mundial. D’aquest percentatge un 72% es ven a les principals potències europees principalment, Alemanya, Polònia i Itàlia.
Per altra banda, les interrupcions en les cadenes de subministrament i l’augment del cost de les matèries primeres, ha fet pujar el preu dels aliments, així com d’altres béns i serveis bàsics.
La guerra ha provocat que Europa abandoni els problemes econòmics que ja existien derivats de la pandèmia, per abordar-ne de nous. Veient-se així immersa en una crisi econòmica per tercera vegada en els s. XXI (2008 crisis financera i econòmica, 2019 pandèmia Covid-19).

Aliança Rússia - Xina

Però Europa no ha estat l’única afectada sinó que Rússia també n’ha patit les conseqüències malgrat haver reunit provisions tant econòmiques com alimentàries abans de començar la guerra. Així, s’ha pogut veure un descens en el preu del ruble rus i l'èxode de diverses empreses internacionals com Ikea, McDonald’s o Visa i Mastercard. Un fet que l’ha convertit en cada cop més dependent de la Xina.

El paper dels
mitjans de comunicació

Qui també han jugat un paper fonamental al llarg d’aquest darrer any són els mitjans de comunicació. I és que com deia Hiram W. Johnson: “La primera víctima d’un conflicte és la veritat”. Com és habitual, amb l’esclat de la guerra els mitjans de comunicació van acudir en massa a Ucraïna, Rússia i Polònia. I amb aquest escenari al davant, tots dos bàndols s’ho han fet venir bé per espémer al màxim els diferents canals de comunicació possibles. Vam veure a l’inici de la guerra l’auge de la sèrie on havia participat Zelenski com a actor i ara fa unes setmanes l’os rus Txeburaixka arrasava a les taquilles de Rússia apareixent fins i tot en l’uniforme d’alguns soldats.


Ucraïna:


TikTok, Instagram, Facebook, Twitter o els mitjans de comunicació convencionals s’han convertit en les plataformes de propaganda. Amb un passat d’actor i com a creador d’una productora audiovisual el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski ha sabut com jugar les cartes per fer-se veure i escoltar arreu del món. Però no només el seu president ha recorregut a aquests canals; els mateixos ciutadans i soldats han seguit el seu exemple posant de manifest el dubte d’on s’havien de traçar la línia entre el sensacionalisme i la informació. Encenent, un cop més, el debat de quina responsabilitat han de tenir les plataformes respecte al contingut que es publica.


Rússia:


Conscients del gran poder dels mitjans, Rússia no va dubtar ni un instant a censurar, a principis de març, TV Rain, l’única cadena de televisió que encara era independent del Kremlin. En la mateixa línia, a principis de març també, el Parlament rus aprovava una llei contra les informacions que considerava falses i que afectava de ple els periodistes estrangers. La llei en qüestió, preveia penes de fins a 15 anys de presó per aquells que difonguessin notícies sobre les forces armades russes que el Kremlin pogués considerar falses.
Un moviment que des d’Occident es copiava quan el mes de març el Tribunal General de la Unió Europea prohibia les emissions dels canals russos Russia Today i Sputnik. Una decisió que justificava dient que Moscou utilitzava aquests canals per fer propaganda i justificar la invasió a Ucraïna.
El gegant soviètic responia a aquesta censura tal com explicava el regulador rus de les comunicacions, Roskomnadzor, bloquejant l’accés en tot el territori a Facebook i Twitter. En la mateixa línia, els articles publicats en els portals informatius que parlaven sobre la guerra també passaven aquesta censura digital.
Una guerra de la desinformació en la qual els mitjans han estat usats com titelles i els que més hi ha perdut són els ciutadans.

Futur

En els últims mesos s’havia vist una desescalada de l’ofensiva russa, el fracàs de l’atac llampec, el suport per part de les potències internacionals, i el cansament comencen a passar factura a Rússia que no ha trobat altra sortida que recórrer a l’amenaça de les armes nuclears. Ho ha fet en suspendre el pacte, New Start, que tenia amb els EUA pel control de les armes nuclears.
Tot i això, com s’ha vist reflectit en l’Assemblea General de l’ONU d’aquest dijous a Nova York, encara hi ha països que donen suport a Rússia. Un fet que s’ha vist reflectit en les votacions per la fi de la guerra: 141 a favor, 7 països en contra i 32 països s’han abstingut. Tant Xina com Índia, han optat per abstenir-se seguint la mateixa línia que han manifestat al llarg d’aquest any. Tanmateix, a efectes pràctics la transcendència d’aquesta votació és poca, però sí que reflecteix la posició del món un any després de l’esclat de la guerra.
El futur clarament és incert, ara bé una cosa sí que està clara, encara queda un llarg camí per arribar a un acord de pau.